“Agafarà el violoncel i baixarà l’estret tram d’escales fins al carrer buit. La guerra continuarà al seu voltant mentre ell s’asseurà al petit cràter que el morter haurà fet al lloc de l’impacte. Tocarà l’adagio d’Albinoni…”

El violoncel·lista de Sarajevo.

Crònica en negre. És el títol d’una col·lecció de pintures i escultures en bronze que em vaig trobar fent en ple bombardeig de notícies de guerra a Iugoslàvia i Somàlia. Era un intent de solidaritat que es materialitzà en un expressionisme plàstic a cops salvatge, a cops desolador.

Tot i que ara fa més de vint anys, m’adono que la humanitat continua, continuem, en una permanent Crònica en Negre.