El terme divertimento s’utilitza en música de cambra i música per teclat, especialment al segle XVIII, per obres de caràcter lleuger. Al segle XIX, aquest mot fou aplicat freqüentment a obres lleugeres i brillants.

Aquest vídeo és el recull d’alguns elements escultòrics que he realitzat durant anys amb material en desús i reutilitzat. De forma que llaunes, espàtules, fils de coure, restes de fusta o pasta de paper reemplacen a materials més “nobles” com el bronze, la plata o la fusta de roure.

Aquesta sèrie de peces representa per a mi un espai d’experimentació i diversió; treballar amb materials lleugers, però mai sense malmetre la tècnica ni el missatge.

 

#

21 January, 2015

Comments

Estimat Lau m’han agradat molt les seves escultures. Potser m’equivoco i no és el que vostè volia transmetre però trobo molt encertada la relació entre la música lleugera del “divertimento” i la mateixa lleugeresa de les seves obres. L’arbre amb ombra, el paisatge amb figues i la lluna de plom els trobo especialment reconfortants, m’agraden moltíssim de veritat. Sigui dit també que en algun aspecte m’ha recordat a un dels meus escultors preferits, Leandre Cristòfol.
Molts ànims per seguir endavant i felicitacions per un treball tan íntim!

Moltes gràcies Òscar;

Sóc poc amic de donar pistes del que vull transmetre, crec que és bo que cadascú vegi i interpreti a la seva manera.
Però fa molta il·lusió quan algú coincideix i entén la teva feina de la mateixa manera.

Ben cordialment,

Lau

Leave a Reply